Ressenya a Presència, 17 de febrer de 2008

Els perduts

‘Los hundidos’, Daniel Mendelsohn

El darrer llibre de Primo Levi es deia I sommersi e i salvati, és a dir, ‘Els enfonsats i els salvats’ en traducció catalana dins La trilogia d’Auschwitz. Es tractava d’un assaig narratiu, on l’autor reflexionava sobre les relacions entre els presoners i els seus botxins, sobre la brutalitat i la corrupció humana a què força la vida en el sistema dels camps d’extermini. Eren ‘els salvats’ els qui ens donaven finalment el relat de l’horror, mentre els altres, ‘els enfonsats’, eren per sempre els condemnats al silenci, a no poder-nos donar la seva versió d’aquella atroç experiència. Potser per refer aquesta iniquitat, Daniel Mendelsohn ha escrit aquesta novel·la, The Lost, traduïda al castellà com ‘Los hundidos’ (el llibre de Levi va ser titulat en castellà ‘Los hundidos y los salvados’). Tot i això ‘Los hundidos’ és una traducció inexacta, que no respon a allò que aquest llibre vol donar-nos, a saber, la història d’una pèrdua, la de sis persones de raça jueva durant els anys de l’Holocaust. The Lost agafa l’aparença d’una novel·la i també l’amplitud sinuosa del llenguatge més literari, però es tracta en realitat d’una investigació narrada, la que ha fet el seu propi autor del destí d’una branca del seu llinatge. Mendelsohn busca la veritat del que va passar al germà del seu avi, i a la seva dona i els seus quatre fills, en aquest llibre realment poderós, escrit a l’ombra de la millor literatura. Aquestes sis persones, simplement aquestes sis, assassinades en algun punt de Polònia l’any 1940, ja bastaran per donar-nos una dimensió corprenedora, emocionant i dolorosa, de la infàmia a què van ser sotmeses sis milions de persones durant els anys més horrorosos de la recent història d’Europa. L’autor emprèn una recerca en la línia de la novel·la policíaca, juga a fer una mena de relat memorialístic, construït a partir dels seus records d’infantesa al costat dels seus avis a Miami, Florida, envoltat dels tabús i recels que marcaven els desapareguts. En el llibre s’imposa la visió més directa i apassionada d’una veritat desvetllada a força de viatges i d’investigació; Mendelsohn aixeca una obra sobre la memòria dels que foren privats de la vida i per tant de transmetre’ns el seu propi record; mitjançant aquestes pàgines tornem a sentir el batec d’aquesta gent bestialment aniquilada; la intenció és donar-nos els detalls, els efectes, les impressions més punyents que van poder experimentar els seus familiars, homes i dones a qui el creador vol rescatar en les seves arrels, en el seus moments finals, tot per saber-ne exactament les circumstàncies del seu assassinat. Tot i això, sempre hi haurà zones d’ombra, incògnites que no es podran aclarir perquè el temps ho ha destruït i ha ajudat els assassins en la seva tasca d’arrasament ferotge. Molts seran els testimonis que l’autor trobarà en la recerca d’aquests desapareguts, a Austràlia o a Israel, gairebé sempre sense res a dir, però amb una història capaç d’il·luminar la veritat d’aquesta recerca, talment com les digressions que ens parlen del bé i del mal i de la culpa, de Caín i Abel, del Gènesi i de la intervenció de Déu en la nostra història, fent paral·lelismes i consideracions torbadores. ‘Los hundidos’ és un llibre de gran qualitat; la prosa de Mendelsohn gira animada per Proust, el més gran historiador de la seva estirp que ens ha donat la memòria literària, i també dels millors llibres de WG Sebald (‘Els emigrats’ i ‘Austerlitz’) a qui també deu l’alè narratiu i la conjunció d’imatges i de prosa. Trobem en aquesta obra el més emotiu i palpitant que ens pot donar la literatura.