Ressenya

Els millors contes

John Cheever. Contes

Poder llegir un volum com el que ha tingut l’encert de publicar l’editorial Proa amb els millors contes de John Cheever és un luxe impagable. La traducció de Jordi Martín Lloret és, a més, molt estimable, capaç de servir-nos en català la qualitat de la prosa d’aquest mestre del relat. Cheever se’ns dubte es va perfilant com un d’aquells autors sòlids, portador de tot un món moral i d’uns atributs absolutament característics: a través d’un estil precís, mesurat, desenfadat, gràcil, carregat de ressons d’una poesia de la nimietat, a la recerca del petit detall més significatiu, Cheever excel·leix com el trobador d’un estil de vida, com el cronista d’un entorn molt determinat però per això mateix idoni per fer-hi bategar els conflictes de més envergadura: el desig, les relacions humanes, la tensió i el refugi que donen les famílies, els problemes econòmics, la presència del mal, els dubtes, l’adéu a la joventut, els afanys i les esperances que sempre ens esperonen… A Cheever li basta poca cosa per a posar en dansa tot això, amb dos personatges i tres escenes en té prou per fer-nos arribar tota la seva saviesa humana i narrativa. És difícil dir quins contes d’aquest volum són els millors, a tots ells els recorre el mateix nervi moral, les ganes de salvar l’home a pesar de totes les seves debilitats i de la seva propensió a desgraciar-se la vida. L’autor ens endinsa en les cases d’extraradi, en l’opulència desenfadada d’una classe benestant però depenent, i que se’n recorda amb terror de la guerra no gaire llunyana; participem de les seves tribulacions i quimeres íntimes i domèstiques, coneixem els homes i dones de Nova Anglaterra, adelerats en la recerca de l’amor, aptes per a la felicitat, però tanmateix inhàbils per atrapar-la. Cheever ens endinsa en dormitoris on les tensions s’esbraven, olorem la gespa dels jardins amb barbacoa i sentim el dringar de les copes dels còctels de veïns que s’odien i s’estimen en secret, entrem al hall d’edificis de pisos de Manhattan on els rics conviuen amb un ascensorista pobre, sentim en definitiva el pols ocult d’una societat hipòcrita, rica, angoixada i tanmateix meravellosa. Cheever ja és un clàssic; cada una de les pàgines d’aquest llibre és un tapís viu i palpitant, l’obra d’un creador de primera línia. Llegir Cheever és un exercici refrescant, un tònic moral i literari, és entrar per la porta gran en l’art del relat per aprendre a obrir els ulls a les petiteses que ens governen la vida. Aquest volum de contes de John Cheever és vertaderament meravellós, una lectura vigoritzant, miraculosa.