Ressenya a Presència

Viure i patir

Irène Némirovski, Sang calenta

Irène Némirovski no va veure publicada aquesta novel·la en vida. Fins aquest mateix any, l’editorial francesa Denoël no ha pogut restaurar i recuperar per a la nostra memòria aquest text breu, de qualitat excepcional, que constitueix la seva darrera obra literària. Némirovski serà per sempre l’autora d’un llibre mític, Suite francesa, la seva obra mestra, i de les petites joies David Golder i El ball. Sang calenta, però, el text que ens arriba ara en traducció meticulosa d’Anna Casassas, no empal·lideix davant les obres citades, afirmant-se amb tota rotunditat com una peça memorable. El llibre podria ser simplement la història d’un drama familiar, el relat d’un adulteri i les seves conseqüències, però en mans d’un talent literari com el de Némirovski la simple anècdota s’aprofundeix i guanya en implicacions. En un poblet del centre de França, durant els anys trenta, un vell aventurer retirat relata la vida del seu entorn familiar. Sylvestre ens conta quins són els seus parents, com treballen i s’estimen, ens descriu el camp i els boscos, l’ambient aparentment idíl·lic per on transiten, però ho fa des de la distància de l’home que sap, que ha viscut molt i que coneix la debilitat humana. Quan el drama es presenta en forma d’una mort falsament accidental, Sylvestre sabrà mostrar-nos com les convencions socials s’esberlen, com el paradís es transmuta en hipocresia i crueltat. La novel·la ens és narrada a través de les anotacions en un diari que elabora el propi Sylvestre; mitjançant una prosa delicada, precisa, plena de ressons, entrem en les passions, assistim a l’ebullició de la sang jove que no coneix simulacions, veiem com els més prudents esdevenen malignes. Motius tan estimats per l’autora com la intemperància de la joventut, ardorosa fins al desastre, i la caiguda de falsa moral, estan presents en aquesta obra, tan directe com sinuosa. ‘Tothom ha de viure i patir per ell mateix. El favor més gran que podem fer als nostres fills és deixar que ignorin la nostra experiència’. En aquest bell aforisme està continguda tota la veritat del relat; el tema de les relacions entre pares i fills i la debilitat de la plenitud ens poden remetre a la mirada melangiosa d’Ivan Turgeniev, a la seva novel·la Pares i fills, encara que Sang calenta ens recordi més directament les obres de François Mauriac. Némirovski va morir de tifus a Auschwitz l’any 1942. La barbàrie no ha pogut eclipsar la seva obra, que s’enforteix amb el pas del temps, com passa sempre amb la literatura de vàlua. Sang calenta: un llibre important.