Ressenya a Presència, 27 de gener de 2008

La balena infinita

Herman Melville, Moby Dick

Llegir Moby Dick constitueix, sens dubte, una de les entrades més lluminoses en l’èpica de la modernitat. Poder-ho fer en el català que va haver de ‘crear’ per a l’ocasió Maria Antònia Oliver és un luxe impagable, una de les mostres de la nostra llengua literària amb més vigor, nervi i fúria a què puguem acarar-nos encara avui. Sens dubte es tracta d’un dels cims de la novel·la moderna, una obra de ressonàncies totals, insuperable en la seva mescla d’aventura, reflexió i metàfora inigualable de la capacitat humana per a la venjança i el mal. Moby Dick ens fa entendre que en un fet com la caça de la balena hi ha elements més que suficients per abraçar totes les dimensions de l’experiència humana; l’obra de Melville agafa un tema aparentment menor, el balener, i li fa emprendre amplituds desconegudes: des de l’inici del llibre, amb el glossari de la paraula ‘balena’ en totes les llengües, fins a les cites de tots els llibres que Melville va trobar i que inclouen la menció de dita bèstia, Moby Dick esgota el tema que tracta, fent-nos veure que en qualsevol porció de l’univers hi ha l’Univers sencer. Tot és fascinant en aquesta novel·la: des de l’heroi malvat Ahab fins al darrer tripulant del Pequod, tots a la recerca venjadora de la balena blanca. Pel camí ho trobarem tot: qualsevol cosa servirà l’enlluernadora veu del protagonista per fer-nos repensar els nostres valors, el relat de la nostra història, la vertadera dimensió de la nostra experiència. ‘Digueu-me Ismael’: aquesta és la veu captivant que ens endinsa en aquesta recerca forassenyada, un noi d’un magnetisme narratiu esborronador, portador de totes les llums que permet el concepte més tràgic de la saviesa; ell serà l’únic que se salvarà del gran desastre, i tan sols per a contar-nos-ho en aquest gran relat. Només ell podrà lliurar-nos la història d’una calamitat tan enorme com la pròpia vida, i de la qual participarem de gust, al·lucinats, talment com els tripulants del vaixell, que no es rebel·len davant la demència del seu capità. Moby Dick és una lectura inesgotable, un llibre amb l’aparent simplicitat del sol i de la mar, dels quals se n’apropia la llum i la vasta intemperància. Certament ens trobem davant d’un llibre descomunal, una cúspide de l’esperit de l’home, però un vèrtex soterrat, un abisme per a la sang i l’enteniment. Mescla de Shakespeare i de Job bíblic, Melville va construir una de les metàfores més impressionants de l’ànima de l’home, digna d’Èsquil i del seu Prometeu. Tornem una i una altra vegada a aquest llibre poderós i infinit, Moby Dick continua sent incommensurable.