Ressenya a l'Espira, diari de Balears

La infància d’un monstre

Norman Mailer. El castell del bosc. Traducció de Xavier Llobet, La Magrana, Barcelona, 2007, 460 pàgines, 22.5 euros.

Possiblement, Adolf Hitler sigui un dels enigmes més grans de la història. Sempre ens demanarem: ¿què pot portar un home a actuar d’aquesta manera? ¿D’on surt la seva ideologia, el seu caràcter, la seva propensió cap el mal? S’han escrit infinitat de llibres, bons i dolents, sobre la trajectòria pública del tan odiós Führer, intentant escatir els passos decisius de la seva trajectòria, sobretot a partir de la seva entrada en l’escena pública, a Munich, on per cert el van entrevistar, en pàgines memorables, tant Josep Pla com Eugeni Xammar (veure el recull de cròniques d’aquest últim, L’ou de la serp). També els seus darrers dies dins el búnquer han estat més que recordats i referits tant per historiadors com testimonis; aquí és indispensable recordar les memòries del general Freytag von Loringhoven, mort el passat mes de febrer, el testimoni del qual va ser fonamental per a producció de la pel·lícula Der untergang, obra esfereïdora sobre la desfeta final de l’alta cúpula del nazisme. Però, ¿i la seva infantesa? ¿Com es va criar? ¿En quin moment el mal es comença a fer present en la seva vida? ¿Qui eren els seus pares, els seus germans, els seus amics de jovenesa? Aquesta és la incògnita que s’ha proposat aclarir Norman Mailer, per descomptat una de les plomes més sòlides, controvertides i ambicioses de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle xx. Hitler, pel que sabem, va intentar acarnissadament ocultar qualsevol cosa que fes referència a la seva infantesa; si hem de fer cas a alguns biògrafs fins i tot va manar eliminar físicament més d’un tafaner, sobretot els que li volien encolomar algun avi semita; a més, va fer destruir el poble natal de la seva mare, inclosos els registres, convertint-lo en un camp de tir després de Anschluss de 1938. Mailer, però, va més enllà, molt més enllà: s’atreveix a imaginar com a entorn familiar del jove Hitler la més sòrdida, primària i intractable de les famílies: Alois, el seu pare, un buròcrata ambiciós de l’administració austríaca de fronteres, engendra una nena amb la seva pròpia germana; després d’enviduar per segona vegada, però, es casa amb aquesta mateix filla o neboda, amb qui acabarà concebent el jove Adolf, a més d’altra progènie. La novel·la de Mailer explora aquest entorn domèstic, investiga els antecedents d’aquest nucli familiar des de molt abans de 1889, l’origen del pare i la seva carrera, la seva imparable activitat sexual, que no discriminava entre cuineres ni criades ni respectava les òbvies interdiccions de la sang. L’autor explora aquest home amb prolixitat naturalista, segueix cada un dels seus passos, acompanya cada un dels seus coits (per un dels quals ha rebut el premi a la pitjor escena de sexe escrita, que atorga la graciosa Literary Review londinenca). Quan finalment es casa amb Klara Pölzl, Aloi sembla que ha de refermar els seus desvaris, però no pararà fins a l’adquisició d’una granja, quan, ja jubilat, es dedica a l’apicultura, a les operacions de la qual serà acompanyat pel jove Hitler. Aquest fill malcriat, plorós, sàdic, groller i maniàtic, és de qui s’ocuparà la resta del relat, intentant fer-nos entendre com es va forjar el seu tarannà infecte.
Per això, Mailer ha elegit com a narrador el mateix Diable, almenys un ajudant del Mestre del Mal. La novel·la respon a una concepció de l’home que el situa entre dues correlacions de forces invisibles però molt poderoses, els àngels de Déu o del Bé, anomenat pel narrador Gran Pallasso, i les forces del Mal, capitanejades pel Dimoni mateix. És aquest narrador qui impel·leix, a través d’incitacions i de somnis preparatoris, Hitler a què faci de les seves primeres barrabassades, com contagiar el xarampió al seu propi germà, qui morirà de la malaltia, deixant-li la possessió total de l’entorn de la mare. Tanmateix aquest dimoni es dedica simplement a gestionar, a invertir esforços en aparents candidats; és per això que abandona la família Hitler en moltes ocasions, per anar a ocupar-se d’altres assumptes, com el destí dels tsars de Rússia o d’Oscar Wilde, assegut davant d’un tribunal, acusat de sodomia.
El més insuportable d’aquesta criatura aviciada i repel·lent que ens pinta Mailer, però, és la seva convicció constant de què ell és un geni, un jove cridat a complir un destí universal i exemplar. La novel·la l’abandona l’any 1930, tot i que l’acció principal es deté pràcticament després de la mort del pare d’Adolf, quan aquest comptava divuit anys. El projecte està concebut com una trilogia, que per desgràcia quedarà incompleta, ja que la mort tampoc perdona els escriptors de geni: Mailer va deixar aquest món el passat mes de novembre. Ens deixa grans obres, Els nus i els morts, La cançó del botxí, El fantasma de Harlot, i mostres de periodisme de la més vigorosa magnitud: Amèrica, els seus millors reportatges. Tot i que aquesta història d’un jove Hitler narrada pel diable no deixa de ser una excessiva, per descomptat també titànica, mostra d’ofici narratiu, de destresa de documentalista, que ens deixa amb tant d’astorament com reticències.