Ressenya a L'Espira, 28 de gener de 2008

L’experiència del mar ha nodrit una literatura admirable. La llista de títols que acaben conformant el que podríem anomenar el cànon de la literatura marinera no pot passar per alt alguna de les millors obres que ens ha donat l’art de la novel·la en general, tal vegada amb l’obra Moby Dick com la de més implicacions i envergadura. A més de Melville, però, no podem deixar de citar Stevenson, o els Capitans intrèpids de Kipling, encara que si hi ha un nom sòlid i capaç de portar-nos fins al fonamental i decisiu de l’aventura vital de l’home en el mar, aquest és el nom de Joseph Conrad, tal vegada, juntament amb Henry James, un dels autors que més van fer per a l’ampliació i reformulació del llenguatge literari a cavall entre els segles XIX i XX, perquè la novel·la s’apropiés de totes les eines d’un discurs capaç d’abraçar amb més vastitud i precisió les nostres més arriscades peripècies morals. Trobem grans obres en la bibliografia de Conrad: Lord Jim, Nostromo, o En el cor de les tenebres, encara que la que presentem avui no empal·lideix davant d’elles, tot i ser, més que una novel·la, un llibre d’impressions, de records i de reflexions narratives entorn de la vida embarcada de l’autor. Després d’una intensa carrera professional com a mariner, Conrad va establir-se a Anglaterra i entre l’any 1895 i 1924 va composar el gruix de la seva obra, en una llengua que no era la seva materna (era polonès) i aconseguint un dels estil més sinuosos, subtils i robusts que ha gaudit mai la llengua de Shakespeare. Es tracta d’un cas vertaderament prodigiós, al qual ens podem acostar en aquest llibre, capaç per si sol de donar una idea molt precisa de la qualitat inimitable de la seva prosa. El espejo del mar, que així es titula el volum que presentem en traducció castellana de Javier Marías, és un dels plaers més recomanables dels quals podem gaudir els lectors necessitats de bona escriptura: es podria parlar simplement de perfecció, d’un acabat sonor i retòric aclaparadors en llengua anglesa, encara que a l’interès original li hem de sumar l’enorme capacitat que un dels millors dominadors de la llengua castellana hi afegeix, en un treball de transcripció literària absolutament elogiable. El espejo del mar és un recull de texts de tema mariner, publicats durant la redacció de les seves novel·les en diverses revistes. A través dels seus records, Conrad ens narra les eventualitats i aparents menudeses que envolten la navegació en veler mercant, cada cop més arraconat per la força del vaixell de vapor. L’autor se serveix dels incidents de l’ofici en el mar per donar una visió sobre l’home i les disjuntives que el posen a prova en els moments decisius. Els homes de mar tenen una relació molt particular amb els seus velers, entre ells s’estableix un vincle que per a Conrad té moltes semblances amb el que qualsevol artista manté amb la seva obra: l’amor al pilotatge i al vaixell, o la insubornable relació amb el propi ofici, sempre valorat per sobre de les temptacions de la glòria i el triomf. Només amb la perseverança de la seva feina el mariner és capaç de sobreviure i vèncer les dificultats que tothora el mar li planteja. Amb El espejo del mar Conrad va signar un llibre sobre la vida i la mort, que aconsegueix fer-nos participar dels accidents de la navegació, tot perquè veiem bategar a través seu el misteri de l’home enfrontat a la seva pròpia solitud.
Trobem capítols dedicats a parlar-nos del mal ús periodístic del lèxic mariner; o del jove Conrad en el seu primer viatge a bord del Tremolina, que recorria les costes basques fent contraban a favor dels carlistes; encara que la nota dominant és la fascinació per la vida de l’home sol, amb el seu vaixell de vela, enfrontat al misteri impassible de la mar. El espejo del mar és una obra on l’oceà hi palpita; ja no és el marc de les aventures que trobem en les altres novel·les de l’autor, sinó l’assumpte mateix del quadre. Pàgines intenses i enlluernadores, regides per un enorme nervi narratiu. L’edició a càrrec del mateix traductor és absolutament perfecta, i ve acompanyada de tots els regals bibliogràfics a què ens té acostumat aquest espai literari tan exigent que és ‘Reino de Redonda’: trobem més d’una vintena de fotografies en color de Conrad i dels vaixells de què ens parla, a més d’un pròleg il·luminador de Juan Benet, i una la presentació de Marías, que ha retocat la seva antiga versió més de vint anys després.
En resum: un gran llibre en una edició aprimorada. Un motiu per a tornar a Conrad i no voler mai més baixar del seu magnífic veler.

<< Pàgina principal