Ressenya a Presència, 2 de desembre de 2007

Suite europea

Joan Agut, ‘Wagons-Lits’

Joan Agut té molt d’ofici. Amb un sòlid coneixement dels ressorts de la ficció i de les capacitats del llenguatge quan s’usa amb exactitud i elegància ha acabat aixecant en els darreres anys una obra certament notable, l’última aportació a la qual ens arriba en forma de novel·la i amb un títol suggerent: ‘Wagons-Lits’. Ens trobem davant d’un relat ambiciós, de factura molt elaborada: Agut ens narra una història d’amor, que té per marc l’Europa dels anys vint i moltes ciutats europees (Barcelona, Trieste, Viena i Berlín), i que té per protagonistes, envoltats d’un vast acompanyament d’altres personatges, una mare i un fill, Serena i Edy, units per un vincle que de tan estret i irresistible empren, a mesura que avança l’acció, tints incestuosos. ‘Durant molts d’anys vaig creure que els anarquistes havien assassinat el meu pare.’, aquesta és la primera frase del relat, conduït per la veu del fill, narrador amb primera persona de tota la novel·la. A través de la seva crònica ens endinsem en un entorn humà ric i cosmopolita, en les disjuntives d’una família sense pare que ha d’anar a buscar el seu lloc en molts punts de la geografia europea d’aquells anys feliços però convulsos i enrarits. Els marcs ciutadans, els ambients, els retrats dels múltiples personatges que hi intervenen, tot està narrat amb molta riquesa i competència: descripcions acurades, un punt iròniques, plenes de detalls que donen relleu i volum a tot el que narra. Agut ha hagut (l’eufonia és deliberada) de fer un ample treball de documentació, tot per donar caràcter i veritat als moments històrics que recull: l’ascens de la dreta feixista a Itàlia, l’extermini jueu eslovè (la família protagonista és d’origen semita), o la guerra civil espanyola, on Edy acaba de corresponsal. ‘Wagons-Lits’ és una novel·la ben narrada, ambiciosa i emotiva en molts dels seus passatges: Agut, però, a vegades es complau massa en dotar de fons el conjunt de la narració, fent-se a vegades excessivament prolixa, carregada d’apunts i caracteritzacions que tal vegada llastin en alguns moments el ritme de la narració. Tanmateix, Agut té prou domini de les regnes del relat i no es perd mai en digressions gratuïtes, i ens acaba persuadint de la veritat humana i literària del que ens està contant. El punt fort de ‘Wagons-Lits’ no és el que ens narra, però, sinó el flux ocult que recorre la trama com la més negra premonició. ‘Wagons-Lits’ és un llibre que recorda les novel·les bizantines o d’aventures peregrines, el tumult de la història separant el sagrat vincle dels amants desunits.