Ressenya a Presència, 9 de desembre de 2008

La croada dels nens

Kurt Vonnegut, Escorxador-5

Kurt Vonnegut va publicar Escorxador-5 l'any 1969. Els Estats Units estaven en plena guerra del Vietnam i aquesta novel·la, considerada ja un clàssic, ficava el dit a la nafra: des d'una estranya lucidesa posava davant els ulls del lector una manera esbojarrada i demencial de veure la guerra, sobretot els bombardeigs sobre la població civil. Vonnegut parlava de la Segona Guerra Mundial i de la ciutat de Dresden, entorns que va conèixer de primera mà, però la lectura en clau de present era inevitable, sobretot perquè usava una estètica absolutament nova: es permetia reflexionar sobre el efectes de la guerra en clau de ciència ficció, a través de la presència en la trama dels extraterrestres. Billy Pilgrim és un soldat americà que va sobreviure com a presoner en mans dels alemanys, que va ser emportat a un camp de concentració anomenat com el llibre, des d'on presencia els bombardeigs aliats sobre la ciutat, absolutament inútils i causants de milers de víctimes. Quan és alliberat pels russos, retorna a Amèrica, però mai tornarà a ser el mateix, sobretot quan s'accentuen les seves tragèdies familiars; llavors és adduït pels extraterrestres de Trafalmadore, ésser capaços de viure en quatre dimensions; en tornar a la terra, Pilgrim farà conferències i exhibirà la seva capacitat per veure el futur. La novel·la, però, no està escrita de manera lineal, l'autor usa continus salts en el temps, avança i retrocedeix des de la guerra a la quotidianitat desoladora de Pilgrim, va des de Dresde fins als plats voladors, de la seva infantesa al desastre, sempre a través d'una manera molt especial d'usar la llengua literària i el tempus de la narració. Vonnegut escriu paràgrafs curts, gairebé telegràfics, escenes vidriòliques, que vessen ironia i una pietat inescrutable. En el fons del text hi batega un sentiment de rebuig i un fatalisme ombriu, una desesperança vigorosa. Escorxador-5 és un text especial, portador de tot un món literari, com si l'autor hagués buscar de quina manera fer d'un enorme acudit una fórmula d'expressió dels temes més fonamentals: les seves reflexions sobre la mort, la religió, el destí, el temps i la història són agudes i totalment enlluernadores. Aquesta novel·la ha perdut en la traducció catalana el seu segon títol, La croada dels nens, referència a un esdeveniment històric del segle xiii, quan una partida molt nombrosa d'infants van ser venuts per anar a combatre els infidels a Terra Santa. Escorxador-5 és una obra rara, fascinant, l'apòleg glacial d'un desobedient i d'un humanista.