Aviram, Diari de Balears 1 de desembre de 2007

Ànimes en flames

Descobreixo, amb la lectura de Les Bienveillantes, l’existència de Léon Degrelle. A la més que extraordinària novel·la de Jonathan Littell se’ns parla de Degrelle com d’un personatge fascinant, la coneixença del qual és desitjada pel narrador de la novel·la, donant alguns detalls de la seva vida i final. Degrelle va ser el màxim líder del feixisme belga, arribant a ser general de la SS, condecorat per Hitler amb la Creu del Cavaller quan només tenia 37 anys. De jove va fundar la revista ultracatòlica Rex (que il·lustrava Hergè; Degrelle va arribar a afirmar després que ell era l’inspirador del personatge de Tintin: Tintin mon copain) que va donar lloc a un partit polític anomenat rexista, amb el qual va pretendre guanyar les eleccions al seu país l’any 1936, fins que l’any 1940 les autoritats belgues el van fer fora del país, foragitant-lo a França, on va estar a la presó fins que els nazis l’alliberaren a Caen. A partir d’aquí comença la seva absorció en les fileres del partit nazi, la seva fervorosa militància. Durant la invasió de l’URSS, Degrelle funda i dirigeix la Legió Valona, i en el front es distingeix pel seu gran coratge. L’any 1945, en plena desfeta alemanya, Degrelle és condemnat a mort per les autoritats belgues, però ell està combatent a les portes de Berlin, amb l’enemic bolxevic cada cop més a prop de la victòria. Quan veu que no hi ha res a fer, Degrelle escapa a Noruega, allà agafa un avió i travessa Europa, fins que s’estavella a la platja de Sant Sebastià, al País Basc. Malgrat de les múltiples demandes d’extradició, Franco el va protegir durant anys i anys, donant-li finalment la nacionalitat espanyola, ajudant-lo a enriquir-se posteriorment com a constructor: algunes de les bases militars nord-americanes a Espanya les va aixecar la seva promotora. Durant dècades, Degrelle va escriure llibres explicant les seves peripècies bèl·liques, defensant l’enormitat de la figura de Hitler i negant l’Holocaust. Es va fer canviar el nom, León José de Ramírez Reina, però això no li va servir per amagar-se; l’any 1961 va ser detingut un comando que tenia per missió segrestar-lo per portar-lo a Israel, on havia de ser jutjat i condemnat a mort. Degrelle va escapar en moltes ocasions d’assalts i escomeses d’aquestes característiques. Va viure molts d’anys a la Costa Brava, on va ocupar-se en la redacció de moltes obres excitades i dements. A Ànimes en flames afirma: ‘són molts els homes vils, però juntament amb ells, la baixesa dels quals és una blasfèmia per a la vida, n’existeixen d’altres, tots aquells que veiem i no veiem i que no són així i que no sent-ho salven el món’. Degrelle va morir l’any 1994, d’una insuficiència cardíaca, a l’edat de 87 anys i en una clínica de Màlaga. L’endemà era incinerat i se l’emportava en avió un antic capità de la SS valona, que va escampar les seves cendres entre els núvols de Bèlgica.